Cordes à vide

fr:corde à vide; en:open string; it:corda vuota; es: cuerda al aire; cat:corda a l'aire.

En els instruments de corda amb mànec comptem amb un nombre de cordes que no completen, en general, tota la gamma de notes que necessitarem i per tant en modifiquem la llargada natural, la que va de les clavilles al cordal, amb els dits.

De les cordes tocades sense modificar-ne la llargada en direm cordes a l'aire, cordes obertes diuen els anglesos o cordes al buit, francesos i italians.

Per a mi les cordes a l'aire simbolitzen la naturalitat, la                               vibració lliure per la qual la corda ha estat tensada. En posar-hi aquest un dit perd part de la seva personalitat, del seu color i no cal dir-ho, del seu moviment innat.

Una corda en aquest estat indòmit vibra tan fàcilment que el sol fet que hi hagi una vibració que s'harmonitzi amb el seu moviment en brut farà que es posi a vibrar,. Si és una altra corda la ressonància d'una en l'altre i de l'altra en l'una farà que tan sols un bri d'energia sigui necessària per a què tot d'energia sonora ens envolti.
El sitar, un instrument de la música hindustaní, té tot sovint més de 10 cordes destinades a vibrar d'aquesta manera donant a l'instrument la ressonància que tant el caracteritza.

Tot esdevindria més fàcil si ens moguéssim com aquestes cordes, suspeses tan sols pel nostre naixement i la nostra mort. Una corda que es tensa i es destensa amb els canvis però que sempre vibra amb la mateixa naturalitat, amb la mateixa facilitat i ens permet de saltar cap al no-res per esdevenir aquesta corda al buit.
A l'aire movem les cames, vibrant com a cordes que som, flotem i tot és fàcil i de cop i volta no sé des de quan un pessigolleig recorre els meus peus.

Estic corrent.

No em barallo contra el terra, no sóc un pes que hi caic, no hi ha gravetat.

El meu cos es desplaça endavant sense importar si vaig ràpid o lent, la velocitat és simplement la que és. Els peus no són el que impedeix que xoqui contra terra ja que encara estic en aquest gran salt, vibrant, les cames sols es mouen per acariciar el terra i el terra tan sols és una altra corda que m'he trobat en el cel, no gaire diferent de l'aire que tinc a dreta i esquerra tan eteri que potser el puc trencar.

Millor no trepitjar amb força, millor escoltar la música d'aquelles cordes a l'aire i deixar-se imbuir pel seu so, envoltat pel seu aire esponjós. 

Els humans tenim la increïble facilitat de mostrar fàcil allò que té una gran complexitat i de dotar de complexitat i donar força d'expressió a partir d'una idea gràcil, senzilla, fàcil i aparentment limitada. D'aquesta habilitat n'ha sorgit el llenguatge, la poesia, la música, també les arts plàstiques i l'arquitectura i la fusió de la senzillesa i la complexitat és del mateix punt enigmàtic que la fusió entre raó i rauxa i potser d'aquesta habilitat en sorgeix el concepte de felicitat.

Anem a trobar-ho fàcil per fer-ho complexe i bell. Anem a buscar objectius complexos i realitzar-los de manera fàcil i despreocupada.

Comença el joc!